INTRODUCCIÓ

La Criobiologia és la ciència encarregada d’estudiar els efectes de les baixes temperatures en cèl·lules i teixits . Aquest terme prové de la paraula grega "cryo" = fred, "bios" = vida, i "logos" = ciència.

Els objectes estudiats poden incloure molècules, cèl·lules, teixits, òrgans, o organismes complets. Les temperatures poden oscil·lar des de condicions d'hipotèrmia moderada (a una temperatura corporal perillosament baixa, per sota de 35 º C (95 º F)) fins a temperatures criogèniques (77,36 K o el que és el mateix -195,79 ° C que és la temperatura del nitrogen líquid).

En l’àmbit de la medicina reproductiva la criopreservació d’embrions és una de les parts essencials i fonamentals en el procés de tractament de pacients alhora de realitzar una tècnica de fecundació, en aquest cas, la fecundació in vitro (FIV). La criopreservació d’oòcits també està adquirint gran importància degut a les possibilitats que ens ofereix com per exemple la fertilitat de la dóna en el cas de patir algun tipus de càncer.

 La criopreservació és el procés en el qual cèl·lules o teixits són congelats a molt baixes temperatures, generalment entre -80 º C i -196 º C (el punt d'ebullició del nitrogen líquid) per disminuir les funcions vitals d'una cèl·lula o un organisme i poder-lo conservar en condicions de vida suspesa per molt temps i mantenint el seu metabolisme inactiu. A aquestes temperatures, qualsevol activitat biològica, incloses les reaccions bioquímiques que produirien la mort d'una cèl·lula, queden efectivament detingudes.[1] Això, permet preservar durant llargs períodes de temps la seva potencial viabilitat.

La Criobiologia i les tècniques de reproducció assistida (TRA) han estat avançant de forma paral·lela en els últims 50 anys. Així, poc a poc les bases de la criopreservació s’han anat ampliant amb la finalitat d’optimitzar els resultats per aquest procés. La formació de gel intracel·lular i extracel·lular, la toxicitat dels crioprotectors i els canvis osmòtics (canvis de concentració de solucions a través de la membrana cel·lular semipermeable que impedeix el pas de les molècules de solut de l’interior de la cèl·lula) son alguns dels aspectes més importants.

Les tècniques de criopreservació s’estan millorant i perfeccionant cada vegada més a fi d’obtenir millors resultats en les taxes de supervivència i viabilitat a l’hora de la descongelació. Fins fa pocs anys s’utilitzava el mètode de la congelació lenta (o també anomenada congelació convencional) a l’hora de criopreservar gàmetes i embrions. En els últims anys ha aparegut una nova tècnica que està deixant de banda a la congelació lenta i està adquirint cada vegada més protagonisme: la vitrificació o mètode de congelació ultra ràpida. Això és degut a la demostració de resultats similars o inclús superiors als que s’obtenien amb la congelació lenta amb un procediment més simple com és aquest nou procés.