Bases teòriques d'embriologia

En termes generals, es pot criopreservar una gran quantitat d’òrgans, cèl·lules i teixits, com per exemple:

-Embrions pre implantatoris

-Ovòcits

Teixit ovàric

-Espermatozous

Tot i que en aquesta pàgina ens centrarem en oòcits i embrions i per tant són aquests els que explicarem a continuació

 

2.2.1.- Oòcit

 Ens podem adonar de que l’oòcit ja sigui primari o secundari (el que més tard serà l’òvul) és la cèl·lula més gran dels mamífers. Respecte al espermatozoide podríem dir que ens trobem davant del fenomen de anisogàmia (gàmetes de tamany disparell, és a dir, un molt més gran que l’altre).

                                                        

Un oòcit és una cèl·lula germinal femenina que està en procés de convertir-se en un òvul madur.

 

 

2.2.1.1.-OVOGÈNESI

Encara que a cada espècie és diferent, la ovogènesis és el procés de formació i diferenciació dels gàmetes femenins. Més específicament, és la seqüència d’episodis en els quals les ovogònies es transformen en oòcits madurs. Es basa en el procés de la meiosi que produeix mitjançant dos divisions successives quatre cèl·lules amb un genotip recombinat i la meitat de l’ ADN però només una d’aquestes cèl·lules serà funcional (òvul) les altres es convertiran en corpuscles polars[1] i seran eliminades.

 

El procés de la ovogènesis s’inicia en la etapa del naixement, finalitza després de la pubertat on té més rellevància amb la vinguda de la menstruació i continua fins la menopausa.

2.2.1.1.1.- Ovogènesi prenatal

Durant l'etapa de formació embrionària femenina, les cèl·lules germinals primordials (CGP) es reprodueixen per mitosi successives, és a dir, comencen la seva proliferació durant el desenvolupament prenatal generant un enorme nombre de cèl·lules 2n[2] . En arribar a les gònades (ovaris) les CGP continuen dividint-se per mitosi on es produeixen milers d’ovogònies, que són cèl·lules mares de l'ovari amb tota la dotació genètica de l'espècie (diploides). Les ovogònies donen origen per divisió mitòtica a ovòcits primaris, també diploides. Els oòcits primaris s'envolten de cèl·lules fol·liculars i epitelials planes, formant el fol·licle primordial[3]. Al voltant del setè mes de gestació, els ovòcits primaris comencen a dividir-se per meiosi I, però en arribar al diplotè[4] de la profase I, s'atura la divisió meiòtica. Aquesta prolongada fase de repòs i d'inactivitat que retarda l’entrada a la metafase I, anomenada dictiotena, culmina quan s'arriba a la pubertat, moment en què es reinicia el procés d'ovogènesi per acció hormonal. Això ocorre perquè les cèl·lules fol·liculars segreguen una substància que frena el procés de maduració de l'oòcit primari ja que si no des de ben petits es `podria donar lloc la fecundació.  

2.2.1.1.2.- Ovogènesi post natal

L’oòcit d’un fol·licle primordial comença a créixer i s’envolta per una aureola translúcida anomenada zona pel·lúcida composta per glicoproteïnes. Les cèl·lules fol·liculars es multipliquen i adopten una forma cúbica formant els fol·licles primaris. Les nenes neixen amb fol·licles primaris que tanquen a tots els oòcits primaris en dictiotena fins que arriba la maduresa sexual. En aquest moment comencen a madurar els fol·licles i els ovòcits primaris augmenten de mida. El creixement continua degut a la proliferació de les cèl·lules fol·liculars i l’ increment del tamany de l’oòcit fins arribar a l’estat que rep el nom de fol·licle secundari o fol·licle antral i llavors es comença a formar una cavitat anomenada antre. En els fol·licles de major tamany l’oòcit és desplaçat de la regió central i s’envolta d’una corona de cèl·lules fol·liculars anomenada corona radial i es prepara per la ovulació.

Una mica abans que la dona ovuli, finalment conclou la meiosi I i es genera un ovòcit secundari haploide[5] en el fol·licle pre-ovulatori o de Graff . A més, també es genera el primer corpuscle polar. S’ha de ressaltar que aquesta divisió no és proporcional pel que fa a volum ja el cos polar, que més tard s'atrofia, és molt petit respecte de l'ovòcit secundari, que obté gairebé tot el seu citoplasma. És a dir, el citoplasma del corpuscle polar es transfereix a l’oòcit. Quan l’oòcit és expulsat de l’ovari formen una nova estructura anomenada cos luti que secreta una hormona anomenada progesterona que indueix el creixement i la maduració de l’endometri, el teixit que recobreix l’úter i on s’ha d’implantar l’òvul en el cas de que sigui fecundat.

 

 

 

Per una banda, en el cas de que hi hagi fecundació, l'oòcit secundari reprèn la meiosi II fins al final, formant-se un oòcit haploide madur i un segon i petit cos polar que més tard involuciona (no arriba a evolucionar i retrocedeix). Per una altra banda, si no es produeix la fecundació l'oòcit secundari és eliminat durant la menstruació.

En resum, la oogènesi consisteix en la fase de proliferació o multiplicació, creixement, maduració i expulsió de l’òvul.

 

2.2.1.1.3.- Inici de l’embaràs (Procés natural)

L’ovulació té lloc catorze dies abans de l’arribada de la regla. L’òvul alliberat des del fol·licle de Graf és impulsat, al llarg de la trompa de fal·lopi fins a l’úter. L’òvul triga entre tres i cinc dies en fer aquest recorregut.

Un dia després de la fecundació s’observa una cèl·lula de dos nuclis que començarem a denominar embrió i comença a dividir-se. Dos dies després de la fecundació, l’embrió està format per dos o quatre cèl·lules i va recorrent la trompa en direcció a l’úter. Al cap de quatre dies l’embrió continua dividint-se i el seu aspecte és semblant al d’una mora i per aquest motiu s’anomena mòrula. A l’interior de l’embrió es forma una espècie de llacuna donant l’ apariència d’esfera farcida de líquid i és el blastocist. El blastocist arriba a l’úter i s’allibera de la membrana que l’envolta, un procés anomenat eclosió. L’embrió comença llavors a implantar-se a l’endometri de l’úter.

 

---